El setembre de 2004 el viatge de noces ens va portar fins al país del Nil. Aquests dies, veient les imatges de la plaça principal de El Caire, on teníem l’hotel, i les flames que cremen el patí del Museu Egipci, que era al costat, m’ha vingut a la memòria aquell viatge.
 |
| Guapa! |
Lleguint i escoltant el que es comenta als mitjans, me n’adono que no vam fer allò que es recomana quan viatges a un país amb una cultura i una realitat diferents a la teva, que és conèixer la gent del país...
Potser enlluernats per la seva extraordinària arqueologia; potser per haver-hi anat amb masses prejudicis i amb una informació esbiaixada i marcada pel tel islàmic...
No ho sé, el cas és que ara veig que vam marxar dels país sense aprendre absolutament res del que veritablement preocupava a la seva gent.
Recordo parlar amb el guia, amb una bona cervesa al davant (invent egipci, per cert, "zythum") i rebre un to un xic evasiu, en preguntar-li pel dia a dia de la seva gent.
No sé perquè, les preguntes sobre el sistema o el sou mitjà (ara he vist que un professor universitari cobra uns 200 euros al més, i que la major part d’universitaris no troben feina) li resultaven certamen incòmodes.
Fins i tot, quan li vaig demanar si recordava l’atemptat que el 8 de novembre de 1997 havia acabat amb la vida de 60 turistes a les escalinates del temple de Hatsepshut, va respondre que preferia no parlar-ne.
 |
| Als peus del temple de Hatsepshut |
Em va donar la impressió que no volia que coneguéssim res, més enllà del que era estrictament necessari des de la nostra bombolla de turista.
Aquest dies, veient les revoltes, la tupinada de Mubarak i la corrupció general del sistema, entenc moltes coses...
També em sembla molt significatiu que les revoltes les hagin iniciat (a través de les xarxes socials) el gran nombre d’estudiants universitaris que hi ha al país; molt ben formats, però sense possibilitats de trobar una feina i farts d’un règim que constantment, amb furgons policials a les portes de les universitats, els recorda qui té les regnes de la situació.
Recordo, d'altra banda, que durant el nostre viatge, entre d’altres coses, vam comprovar com les propines estaven a l’ordre del dia i es feien servir per tot. Ens va sobtar que tot allò que a priori era prohibit, es convertia en possible després d'esquitxar el policia de torn..
 |
| Un misteriós núvol negre (tal i com els egipcis l'han batejat) apareix sobre El Caire cada tardor, causant als habitants serioses malalties respiratòries i irritació dels ulls |
Avui també descobreixo que les propines no només funcionen amb els turistes. També són l’habitual moneda de canvi per aconseguir qualsevol cosa (o favor) al país, de baix cap a d’alt, naturalment.
La corrupció ho impregna tot! Es paga suborn per qualsevol trivialitat i sense la recomanació (wasta) no és va enlloc i és impossible trobar feina. Els llicenciats universitaris no en són una excepció. Se'n para en aquest article al Periodico del 5 de desembre de 2010, que, d'altra banda, ja augurava el que està passant avui.
 |
| Pel niu, de camí cap a un poble Nubi |
No tinc ni idea de com s’acabarà tot plegat, ni tampoc del que passarà a Tunísia, a Algèria (on hi tinc, per cert, un germà treballant) ni a la resta del món àrab (per aquests vaticinis ja estan els experts) Avui, per cert, n’he escoltat un a Tarragona Ràdio, de la Càtedra UNESCO de la URV, que deia que la clau de volta la té Occident i els EEUU.
L’únic que puc dir és que desitjo que la situació torni a la normalitat; que el guia i la resta de persones que vam conèixer a Egipte puguin tenir un futur esperançador i la revolta s’acabi amb el mínim de morts i ferits...
La propera vegada que visiti el país, això sí, li direm a l’Amir (el guia) que enlloc de portar-nos a veure les piràmides de Gizeh, o la de Kheops, ens dugui a casa seva. Allà, tots plegats podríem prendre una de les boníssimes cerveses que vam degustar al país del faraons....enlloc de demanar-li pels atemptats, li preguntaré com es troba... tot esperant que em respongui que confia que les seves aspiracions i la dels seus fills es faran realitat..!
es molt xulo.
ResponElimina