En terres que no ens són del tot desconegudes, un rètol commemoratiu parla dels amics del País Català (Ses amis le Pays Catalan) El trobareu a llevant del pla de la Perxa, cruïlla de comunicacions del Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya, el Capcir i l’Aude, a la ciutadella i vila fortificada de Montlluís (en francès Mont-Louis), a 1613 metres d'altitud.
Oficialment és la 
capital de la Cerdanya francesa.
El tren Groc, amb els colors de la senyera, passa pel sud del municipi. En 63 Km, connecta Vilafranca de Conflent a La Tor de Querol. El seu traçat, que s’enfila molt amunt, ofereix una vista excepcional a la vall de la Tet i l'altiplà de Cerdanya.
El tret caracterí
stic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és la fortalesa projectada el 1679 per l'enginyer militar Sebastien Le Prestre, Vauban, aixecada a partir del 1682 i fins al 1718 per encàrrec del rei Lluís XIV. Localitzada al punt més alt del turó, té el valor de conservar-se quasi intacta. Sobre Vauban cal saber: "que va ordenar la construcció de les seves famoses fortificacions amb la suor i l’esforç de la població sotmesa del nord de Catalunya. Aquestes construccions van servir per mantenir el poble lligat i reprimit durant anys, fins al punt que encara avui en patim les conseqüències”.
fensar la frontera recentment fixada pel Tractat dels Pirineus. La vila es va començar a bastir el 1727, segons un traçat neoclàssic, i seria poblada, en gran part, per la gent d'Ovança gràcies als privilegis concedits als seus habitants. El seu nom ha estat variable: Mont-de-la-Liberté, durant part de la Revolució Francesa; Montlliure, fins al 1804, i des de llavors, l’actual de Mont-Louis o Montlluís.
Fins al 1790 va pertànyer a la “viguerie de Cerdagne” (Sallagosa). Actualment és del departament dels Pirineus Orientals, així com del districte de Prada de Conflent, i cap del cantó i rodalia de Montlluís.
Aquí trobareu
la història d’un dels fills del veguer d’Avinyó i la seva vinculació amb la vila de Montlluís i la Guerra dels Segadors, en un article de Pol Meseguer i Bell.
Antigament Montlluís es deia el Vilar d’Ovança, una definició que apareix, per cert, a la llista d’antics municipis de Catalunya.
Una llista en la que també hi consta, Mariscart, incorporat a la Canonja, municipi que posteriorment va ser engolit per Tarragona i que, com sabeu, recentment ha recuperat la seva plena identitat com a poble. El dia que vaig visitar Montlluís, a banda de prendre una Cap d’Ona, vaig trobar aquesta recreació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada