dimarts, 15 de març del 2011

The Tokyo Electric Power Company

La Central Nuclear de Kashiwazaki-Kariwa és una relativament moderna planta d’energia nuclear localitzada a les poblacions que porten el mateix nom. 
Central Nuclear de Kashiwazaki-Kariwa
El seu propietari i operador és, The Tokyo Electric Power Company, la tercera empresa elèctrica més gran al món. Aquesta planta és capaç de proveir d’electricitat a 16 milions de llars, que sobre un total de 47 milions (aprox) que hi ha al Japó, fa que sigui una de les més importants del mercat japonès. Es tracta de la quarta estació generadora d’electricitat per tamany del món, només superada per les tres plantes d’Itaipú, entre el Brasil i Paraguai, la presa de Les tres Gorges, a la Xina, i la presa de “Guri” a Veneçuela.
Aquesta central va resistir el juliol de 2007 el terratrèmol més gran que havia patit mai un planta nuclear al Japó i al món, sense contar amb l’actual, es clar.
En aquella ocasió es va tractar d’un terratrèmol de 6,8 graus i que a diferència de l’actual, no va anar seguit d’un Tsunami (que al cap i a la fi és, segons els experts en matèria nuclear, el que ha provocat la caiguda de l'electricitat, els generadors i ha propiciat en cadena els efectes dels que ara parla tothom)
Central de Fukushima

Article sobre els diferents tipus de central; les de quarta generació.

Japó té la nuclear més gran del món, a més d'altres 49 centrals repartides per tot el seu territori. Inclosa la de Fukushima, on es registren els principals problemes i que opera la mateixa companyia, The Tokyo Electric Power. Insistim, la companyia elèctrica més gran del Japó i la tercera més gran del món, després d’Électricité de France i l’alemana E.ON. Per cert, que les accions de l’empresa (TEPCO), han caigut gairebé un 24% a la borsa de Tokio.

Cal estar molt alerta a com evoluciona tot plegat, avui (15 març) ja es parla de l’arribada de partícules radioactives a Tokio, tot i que els experts asseguren que el problema no és fins a on arriben les partícules, sinó amb la intensitat que ho fan.

En aquests moments la informació i la seva administració no cal dir que és capdal. És d’esperar que la TEPCO sigui diligent en aquest aspecte. Més encara quan el Govern japonès ha demanat formalment a EUA ajuda per refredar els reactors nuclears i, per tant, la Comissió Reguladora de l'Energia Nuclear (NRC) nord-americana també hi està involucrada, ja hi ha tècnics seus treballant a la zona.

Només recordar, però, i sempre hi ha un però, que ja l’any 2002, el president de l'empresa japonesa va ser comminat a renunciar juntament amb altres quatre importants executius després d'assumir les seves responsabilitats per l'adulteració dels registres de seguretat d’aquesta mateixa planta. En aquella ocasió la TEPCO va estar sota sospita per 29 casos que involucraven documents falsificats de reparació en reactors. Fa, doncs, 9 anys, ja va haver de paralitzar les operacions en cinc reactors, incloent els danyats per aquest sisme i posterior tsunami, per a inspeccions de seguretat. Queda dit!
Sigui quin sigui el balanç final, la pregunta que es fa molta gent i que també ens podríem fer nosaltres és perquè un país potencialment sísmic té tantes centrals nuclears, inclosa la més gran del món. És una qüestió profunda, que també podríem fer extensible a casa nostra i al model de consum energètic que impera, amb cada cop més aparells i més demana. Cadascú que en tregui les conclusions que vulgui.!

Per acabar, per aquells que us agrada mirar les hemeroteques, us deixo un registre d’incident i accidents nuclears... Ordenats de forma cronològica.

Anys 50.

Canadà, 12 de desembre de 1952: el primer accident nuclear seriós va ocórrer al reactor nuclear NRX de Chalk River, Canadà. Una fallada en els sistemes d'apagat i diversos errors dels operadors van provocar una reacció en cadena que va augmentar la producció d'energia del reactor a més del doble del nivell normal. L'aigua pesada del reactor, usada com moderador, va ser purgada, apagant la reacció en menys de 30 segons. Una sèrie d'explosions d'hidrogen va danyar severament l'interior de reactor.
Es van alliberar els productes de fissió d'uns 30 kg d'urani a través de la pila del reactor. Aigua lleugera (usada com refrigerant) irradiada es va vessar a través del circuit de refrigeració danyat l'edifici del reactor; uns 4000 metres cúbics d'aquesta aigua es van bombar a una zona de deixalla per a evitar la contaminació del riu Ottawa. Els controls posteriors de les fonts d'aigua en les proximitats no van revelar indicis de contaminació. No va haver morts o ferits com resultat directe de l'incident. Un estudi de seguiment realitzat el 1982 entre els treballadors de la central exposats en l'accident no va revelar efectes a llarg termini en la seva salut. Jimmy Carter, en aquells dies enginyer nuclear de l'armada nord-americana es trobava entre el personal encarregat de la neteja.

Canadà, 24 de maig de 1958: en el reactor NRU, de nou a Chalk River, una vareta de combustible d'urani es va incendiar i es va partir en dos a l'intentar retirar-la del nucli del reactor, a causa de una refrigeració inadequada. El foc va ser extingit, però no abans d'alliberar una quantitat notable de productes de combustió radioactius; la contaminació radioactiva va afectar l'interior de l'edifici del reactor i, en menor grau, un àrea al voltant del laboratori. Más de 600 persones van formar l'equip de neteja de l'accident.

Estats Units, 1959: un reactor refrigerat per sodi va patir una fusió parcial del nucli al Laboratori de Santa Susana Field, prop de Simi Valley, Califòrnia.

Anys 60.

Oceà Índic, 21 d'abril de 1964: un satèl·lit artificial nord-americà no va aconseguir arribar a la velocitat orbital i va entrar a l'atmosfera a 46 km d'altitud sobre l'oceà Índic. El generador SNAP del satèl·lit contenia 16 KCi (590 TBq de plutoni-238, que es va cremar almenys en part durant la reentreda. Quatre mesos després de l'accident es van trobar nivells elevats de 238 Pu a l'estratosfera.

Estats Units, 24 de juliol de 1964: en les instal·lacions de Wood River Junction (Charlestown, Rhode Island), dissenyades per a recuperar urani de materials sobrants de la producció de combustible nuclear, un operari accidentalment va barrejar una solució d'urani concentrat a un tanc agitat que contenia carbonat sòdic, el que va resultar en una reacció nuclear crítica que li va costar la vida (per exposició a una dosi de radiació de 100grays (Gy). Noranta minuts més tard va ocórrer una segona reacció que va exposar a dos membres de l'equip de neteja a dosi de fins a 1 Gy. 

Estats Units, 5 d'octubre de 1966: una fallada en el sistema de refrigeració per sodi del reactor de la Central Nuclear Enrico Fermi va causar una fusió parcial del nucli. L'accident va ser atribuït a una peça de circoni que obstruïa una guia de flux en el circuit de refrigeració de sodi. Dos dels 105 elements de combustible es van fondre, però no es va detectar contaminació fora de l'atuell de contenció.



Gran Bretanya, maig de 1967: "la unitat 2 (de tipus magnox) de la central nuclear de Chapelcross (Dumfries and Galloway, Escòcia) va patir una fusió parcial quan una vara de combustible es va incendiar després de recarregar el reactor amb combustible nou. Després de l'accident el reactor va romandre tancat durant dos anys per a ser reparat.

Suïssa, 21 de gener de 1969: es va produir una fallada en la refrigeració d'un reactor experimental subterrani en Lucens, Vaud. No es van produir ferits, però la caverna va resultar fortament contaminada, i va ser segellada.

Anys 70.

Txecoslovàquia, 22 de febrer de 1977: la central nuclear A1 de Jaslovske Bohunice va patir un seriós accident durant la càrrega de combustible. L'accident, de nivell 4 de l'escala INES, va produir amplis danys en el combustible, i emissió de radioactivitat a l'àrea de la central. Com resultat la planta va ser apagada i està sent desmantellada.

Estats Units, 28 de març de 1979: una combinació de fallades en els equips de la central i d'errors d'operaris de la mateixa va produir una pèrdua de refrigerant i una fusió parcial del nucli en la central nuclear de Three Mile Island (Pensilvania) HARRISBURG. Aquest ha estat el pitjor accident nuclear civil del país fins a la data. L'exposició a radiació fora de la central es va mantenir per sota de 1 mSv (inferior a l'exposició anual deguda a fonts naturals), i aproximadament dos milions de persones van patir exposicions de 10 µSv. No va haver víctimes immediates, encara que estudis radiològics prediuen algun cas de càncer a llarg termini. La neteja de la central va durar més de 14 anys, i només en el període de 1985 a 1995 es van extreure gairebé 100 tones de combustible nuclear del lloc. No obstant això l'aigua (contaminada) usada com refrigerant que va entrar a l'edifici de contenció es va filtrar entre el formigó, deixant un residu radioactiu impossible d'eliminar. L'interior de l'edifici de contenció és perillós i aquest ha estat des de llavors permanentment tancat.

Anys 80.

Japó, 1981: més de 100 treballadors van ser exposats a dosis de fins a 155 milirems de radiació diària durant les reparacions de la central nuclear de Tsurunga, violant el límit imposat per la pròpia companyia de 100 milirems (1 mSv) diaris.

Estats Units, 25 de gener de 1982: una canonada del generador de vapor es va trencar en la central nuclear de Rochester (Nova York), vessant refrigerant radioactiu pel sòl de la central. Al voltant de 80 Ci (3 TBq) de vapor radioactiu van escapar a l'atmosfera.

Argentina, 23 de setembre de 1983: un operari va cometre un error durant la reconfiguració d'un panell de combustible, causant un accident de criticidad, en un reactor experimental. Es va produir una excursió de 3x1017 fissions, i l'operari va absorbir 2000 rads (20 Gy) de radiació gamma i 1700 rads (17 Gy) de radiació neutrónica, el que li va produir la mort l'endemà passat. Altres 17 persones fora de la sala del reactor van rebre dosi de radiació entre 1 i 35 rads (entre 0,01 i 0,35 Gy).

Unió Soviètica, 26 d'abril de 1986: a la central nuclear de Chernobyl, prop de Kíev (Ucraïna) es va produir el pitjor accident de la història de l'energia nuclear. Un prova de rendiment del reactor fet per sota de les mesures de seguretat recomanades, van produir una explosió que va alliberar material radioactiu en l'atmosfera, el núvol radioactiu es va estendre des d'Ucraïna a Europa arribant a els Estats Units i Canadà. Les conseqüències de l'accident han estat i són enormes: milers de quilòmetres quadrats contaminats durant molts segles, centenars de milers de refugiats, ferits, i malalts, i una quantitat en diversos milers, o desenes o centenars de milers de víctimes mortals (la majoria d'elles pronosticades per als pròxims anys), depenent de la font.

Alemanya, 4 de maig de 1986: un reactor THTR-300 de gas a alta temperatura, localitzat a Hamm-Uentrop va patir una fuita de radiació quan una de les seves esferes de combustible es va embussar en la canonada utilitzada per a fer arribar el combustible nuclear al reactor. Les manipulacions dels operaris per a eliminar l'obstrucció de la canonada van causar danys en el combustible, alliberant radiació que es va poder detectar a dos quilòmetres del reactor.

Antiga RDA, 1989: es va produir una fusió parcial del nucli en la central de Greifswald.

Catalunya, 19 d'octubre de 1989: la central nuclear de Vandellòs, prop de Tarragona, va patir un incendi en la zona de turbines. No es va alliberar radioactivitat ni es va danyar el nucli, però els sistemes de seguretat van resultar seriosament danyats, pel que es va decidir tancar la planta, que en l'actualitat es troba en període de desmantellament.

Anys 90.

Saragossa, del 10 al 20 de desembre de 1990: 27 pacients de càncer reben radioteràpia en dolentes condicions per un accelerador d'electrons espatllat, provocant la mort d'onze d'ells.

Rússia, 6 d'abril de 1993: en les instal·lacions de reprocessament  de plutoni de l'Empresa Química Siberiana, a Tomsk, un augment de pressió va produir una fallada mecànica explosiu en un got reactor de 34 m³. El got, que es trobava enterrat en un búnker de formigó sota l'edifici 201, contenia una barreja d'àcid nítric concentrat, urani (8757 kg), plutoni (449 g) i deixalles radioactives i orgànics d'un cicle d'extracció previ. L'explosió va desplaçar la coberta de formigó del búnker, i va volar una àmplia secció de la teulada de l'edifici, permetent la fuita d'aproximadament 6 GBq de 239Pu i 30 TBq de diversos altres elements radioactius. L'accident va exposar 160 treballadors de l'empresa i gairebé 2000 liquidadors a dosis totals de fins a 50 mSv (el límit per a treballadors de la indústria radioactiva és de 100 mSv cada 5 anys).
La contaminació es va estendre 28 quilòmetres en direcció nord-est. El petit llogaret de Georgievka (poble 200 habitants) es trobava en l'extrem de la zona contaminada, encara que no s'ha informat de morts o malalties relatives a l'incident.

Espanya, maig de 1998: Una planta d’Acirinox font ferralla contaminada amb cesi-137, causant un núvol radioactiu.

Japó, 30 de setembre de 1999: el pitjor accident nuclear de Japó es va produir a la central de reprocesat d'urani en Tokai-mura, prefectura de Ibaraki, al nord-est de Tòquio. Un grup de treballadors abocava una solució de nitrat que contenia aproximadament 16,6 kg d'urani, excedint la massa crítica, en un tanc de precipitat. El tanc no estava dissenyat per a dissoldre aquest tipus de solució ni per a prevenir un cas de criticidad com el que es va donar. Tres treballadors van ser exposats a dosis de radiació neutrónica per sobre del permès, i dues d'ells van morir. Altres 116 empleats van rebre dosis de 1 mSv o més.

1ª dècada del s. XXI

EE.UU, 15 de febrer de 2000: el reactor número 2 de la central nuclear de Indian Point, a Buchanan (Nova York), va descarregar una petita quantitat de vapor radioactiu després del trencament d'una canonada del generador de vapor. No es va detectar radioactivitat en l'exterior de la planta. La companyia operadora, Amb Edison, va ser amonestada per no seguir el procediment de notificació a les autoritats. Posteriorment se li va exigir reemplaçar els quatre generadors de vapor de la central.

Japó, 9 de febrer de 2002: dos treballadors van ser exposats a una quantitat petita de radiació i van sofrir cremades lleus quan es va declarar un incendi en la central nuclear de Onagawa, prefectura de Miyagi. El foc es va produir en els fonaments del reactor nombre 3 durant una inspecció de rutina, al ser perforat accidentalment un pulverizador a pressió, incendiant una làmina de plàstic.

Gran Bretanya, 19 d'abril de 2005: una solució de 20 tones d'urani i 160 kg de plutoni en 83.000 litres d'àcid nítric va estar sofrint pèrdues desapercebudament durant diversos mesos, a través d'una canonada trencada, en la planta de reprocesat de combustible nuclear THORP. El combustible perdut, parcialment processat, va ser bombat a tancs en l'exterior de la planta.

Gran Bretanya, setembre de 2005: la central de cimentat de Dounreay va ser tancada després d'un abocament (que no va arribar l'exterior) de 266 litres de residus radioactius de reprocesat. A l'octubre altre laboratori de reprocesat va ser tancat després de trobar-se traces radioactives en les mucoses de vuit dels seus treballadors.

Japó, 16 de juliol de 2007: un terratrèmol de magnitud 6,8 va causar danys en la major central atòmica del món, la de Niigata. Les primeres informacions anunciaven un abocament al medi ambient més de 1200 litres d'aigua radioactiva, però la companyia propietària de la central va confirmar poc després que havien estat més (sense concretar més). La planta va ser tancada dies després.

Catalunya, 28 de novembre de 2007: Un error en la configuració dels conductes de ventilació de l'edifici de combustible de la Central Nuclear d'Ascó provoca que s'alliberin partícules radioactives a l'exterior. L'estimació d'activitat abocada finalment ascendeix a un màxim de 84,95 milions de bequerelios (2,3 milicurios (mCi) de 60Co, 54Mn, 51Cr i 59Fe, sense registrar-se afeccions radiològiques en els treballadors i els habitants de la zona. L'incident va ser notificat al Consell de Seguretat Nuclear a l'abril de 2008, el que va provocar que el director de la central fora destituït, acusat, a més, de falsejar les dades de l'incident.

Eslovènia, 4 de juny de 2008: La central nuclear de Krsko deté els seus reactors després de detectar-se una fuga en el refrigerant. Segons la direcció de la central no va haver fugides a l'exterior.