“Yo lo que les pido a los viajeros es que vayan con humildad a los sitios, para ver lo hermoso que hay y intentar ser cariñoso con la gente...”

“Quiero llegar al mar para salvarme. Quiero llegar al mar que desconozco para huir de la furia del árbol y la piedra, quiero llegar al mar inalcanzable”.

José Antonio Labordeta potser tenia aquest poema seu en ment quan va decidir venir a viure a Altafulla. Poble que el diumenge 5 de desembre li va retre un merescut homenatge. I ho faig recuperant l’entrevista que vam compartir a Altafulla Ràdio, l’endemà que comences a escriure el seu llibre: "Memorias de un Beduino". M’explicava així el perquè del nom: “Cuando entras en el Congreso te das cuenta que todo el mundo se conoce; han estudiado en los mismos colegios; muchos son amigos y luego han ido hacia diferentes partidos. Cuando llegué, me sentí como un beduino en el desierto!”. 

Aquests dies he rescatat l’entrevista i he recordat que vam parlar una mica de tot.
Sobretot, del programa “Un país en la mochila” i de la seva etapa de vuit anys al Congrés com a diputat de la Xunta Aragonesista. També vam recordar quan va engegar a la merda a un diputat del PP.

Em va explicar que al Priorat, per exemple, en un dels seus programes, un pagès retirat li va explicar que la seva il·lusió era fer poemes amb Maragall i li va recitar els seus textos.

També recordava haver visitat la cooperativa de Falset, en els inicis del “boom” del vi i el poble del Llach, Porrera, on li va impressionar molt que pels carrers no hi hagués ni una ànima. Li van explicar, es veu, que la gent jove se n’anava a treballar a Reus i que l’avellana no valia res i ningú la collia, per l’arribada de la competència turca.

També vam recordar una reivindicació històrica: Teruel existeix! Em va dir que hi ha moltes zones diferenciades i amb problemàtiques molts diverses; parlava del Teruel "Serrano", que és molt difícil posar-lo en marxa; una zona molt dura i esquerpa...

També de l’Aragó amb la taxa d’atur mínim. Em deia que hi ha gent jove molt formada, en un territori “despavorido”, amb un paisatge dur i poc amable. M'explicava que discutia amb Aznar: “en Aragón no tenemos paro porqué todos estamos jubilados”. 

També vam parlar de la figura de Jiménez Losantos, que va ser alumne seu. Losantos se’n va anar tant cap a l’esquerra, que va acabar a l’ultra dreta, m’explicava...

Quan governava Aznar era impossible, em deia. “Pensava: que no nos envíen el sueldo a casa y así molestamos menos. Menos mal que hubo dos cosas que nos movilizaron mucho, el trasvase del Ebro y la Guerra de Irak”.

“Yo he acabado muy cansado; entras a les ocho de la mañana al Congreso y sales a las diez de la noche: Madrid no existe..!”  

Parlem, també, de la seva faceta com a cantautor. Amb amics com Brassens, Paco Ibáñez o el basc, Imanol.

I una frase per acabar: “Yo lo que les pido a los viajeros es que vayan con humildad a los sitios para ver lo hermoso que hay y intentar ser cariñoso con la gente”...

En aquest enllaç podeu escoltar l'entrevista a José Antonio Labordeta. Va ser en un programa de viatges que feia a Altafulla Ràdio.