dimecres, 17 de novembre del 2010

Ho reconec: jo tampoc havia sentit a parlar mai fins ara del Cant de la Sibil·la!

El més semblant que havia sentit fins ara és el nom d’una dona del poble, que es diu Sibina, o el que cantem aquests dies a la redacció amb els companys més sobiranistes; “el Cant de la civada jo us el cantaré... treballeu, treballeu, que la civada, que la civada...”.
Potser és que sóc més ignorant del que em pensava però no en sabia absolutament res d’aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Aquesta ignorància, però, m’ha esperonat a buscar-ne informació i el resultat no ha estat gens decebedor.
Per resumir-ho en un titular llaminer i de proximitat:  
El Cant de la Sibil·la s’havia interpretat durant l’edat mitjana (el 1533) a la Catedral de Tarragona, on es conserven fragments del text.
També a Vic, Girona, Barcelona, on s’ha recuperat recentment i a Montpeller.
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s’interpreta a les esglésies de Mallorca, entre les quals destaca la catedral de Palma, també a l’Alguer la nit de Nadal i a Xeraco, al País Valencià. 

Darrerament, però, s’ha anat recuperant també en moltes esglésies de Països Catalans. Com us deia, a la Catedral de Barcelona, des del 2009.
Ja va ser declarada bé immaterial d'interès cultural per acord del Ple del Consell de Mallorca, el 2004 i des d’aquest dimarts, juntament amb els Castells, el Flamenc i la Dieta Mediterrània, és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Per buscar un altra referent de proximitat per els orígens del Cant de la Sibil·la trobem a Higini Anglès que, a banda de donar nom a un carrer de Tarragona, va ser un insigne compositor i mossèn (no sé quin qualificatiu caldria posar primer) nascut a Maspujols. Ell ja explicava en un dels seus volums que “el Cant de la Sibil·la representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem: comença almenys al segle X a Ripoll, i s'escampa arreu de la Catalunya on perdura fins al XVI. Una vegada reconquerida Mallorca, el cant gregorià i la litúrgia romana hi entren també de ple; el mateix Cant de la Sibil·la s'hi introdueix amb la mateixa melodia dels mossàrabs, que va ser la de Catalunya, de França i d’Itàlia, i amb tonada ja estrafeta i seguint més o menys alguns dels cants populars de l'illa, hi segueix usant-se fins als temps nostres”. 


El Cant de la Sibil·la no és altra cosa que la versió a llengua vulgar del Judicii signum. Respecte al seu origen, hi ha qui assegura que podia ser mossàrab, però també hi ha qui prefereix admetre que vindria a les terres catalanes des del Llenguadoc, per tal com la Catalunya vella va rebre una influència cultural considerable dels monestirs occitans.
Al començament, el cant de la Sibil·la era interpretat per preveres, que van ser substituïts amb el pas dels segles per un nen cantor. 


Actualment, a la majoria de les esglésies continua sent un nen el que canta. A la representació actual, el nen (nin a Mallorca) cantor surt acompanyat per dos o més escolans amb ciris, que l'acompanyen fins al presbiteri o la trona.
A les mans porta una espasa, que manté dreta davant la cara el temps que dura el cant, i quan aquest acaba forma amb l’espasa una creu a l’aire.
Per cert, hi ha qui afirma que el que es canta des de fa segles al Santuari de Lluc es la composició musical més completa i més “garrida”. 


Per acabar, aquí teniu la lletra, la de Mallorca:

  Lo jorn del Judici
  parrà qui haurà fet servici.

  Jesucrist, Rei universal,
  home i ver Déu eternal,
  del cel vindrà per a jutjar
  i a cada u lo just darà.

  Gran foc del cel davallarà;
  mars, fonts i rius, tot cremarà.
  Daran los peixos horribles crits
  perdent los seus naturals delits.

  Ans del Judici l'Anticrist vindrà
  i a tot lo món turment darà,
  i se farà com Déu servir,
  i qui no el crega farà morir.

  Lo seu regnat serà molt breu;
  en aquell temps sots poder seu
  moriran màrtirs tots a un lloc
  aquells dos sants, Elies i Enoc.

  Lo sol perdrà sa claredat
  mostrant-se fosc i entelat,
  la lluna no darà claror
  i tot lo món serà tristor.

  Als mals dirà molt agrament:
  —Anau, maleïts, en el turment!
  anau-vos-ne en el foc etern
  amb vòstron príncep de l'infern!

  Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
  benaventurats posseïu
  el regne que us he aparellat
  des que lo món va esser creat!

  Oh humil Verge! Vós qui heu parit
  Jesús Infant aquesta nit,
  a vòstron Fill vullau pregar
  que de l'infern vulla'ns lliurar!

  Lo jorn del Judici
  parrà qui haurà fet servici.

Si en voleu veure un video, aquí el teniu
He vist que a Barcelona es va recuperar molt abans del 2009. Segons el que apareix a peu del document s'interpreta des de l'any 1948.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada