Tinc la estranya sensació que aquest hivern ha passat de llarg, sense ni tant sols haver saludat: unes setmanes de fred mal contades, ni gota de neu o pluja, excepte aquell impàs en el què, segons els meteoròlegs (i els senyors d’Interior) s’havia d’acabar el món...
Potser fent un pro mig ens sortirien els números, i tindríem més dies de fred que no pas de calor. Si és així, però, almenys a mi no m’ho ha semblat...
Aquest matí ja he escoltat el conseller Recorder parlant de possibles restriccions d’aigua de rec (que no de boca, de moment). Les pistes d’esquí, ja fa setmanes que agonitzen, esperant la neu que no ha arribat i amb els canons a “tot drap”, per fer contents aquells que no han optat per la platja.
I es que a la platja, també s’ha notat la bonança meteorològica i ja fa, també setmanes, que el pelegrinatge dels que ens visiten de les capitals, també és més gran.
Només cal mirar les cues dels diumenges a la tarda/nit, la corrua de vehicles (que diria Gironell) a l’AP-7, sentit nord.
L’enrariment de les estacions, no es que sigui ara una novetat, no descobrirem la sopa d’all. Els estudiosos del canvi climàtic, ja fa anys que en parlen.
Recordo que una experta en la matèria, la doctora Manola Brunet, ja fa alguns anys que em va dir en una entrevista que fins que el canvi climàtic no tingués repercussió directe en l’economia no se’l tindria en consideració. Com si de cop, els que ens governen, fossin enlluernats i a partir d'aquell moment ho tinguéssin tot més clar.
M’ho va dir aquell estiu en què tothom va aprendre què era una “canícula” a cops d’escoltar-ho als informatius.
L’onada de calor, però, no es va notar excessivament a l’hora de fer balanç de la campanya turística, que es per on em va dir Brunet que es notarien els primers efectes de recessió causats pel canvi climàtic.
“Els turistes preferiran destins amb una climatologia més sua, i amb menys sorpreses, ningú vol passar les vacances fregant els 40 graus, deshidratant-se per les cantonades d’ombra o tancat a l’hotel”.
Recordo que va parlar de destins emergents del centre d’Europa, que serien els que s’erigirien entre les preferències dels visitants.
No ho sé, encara ho han fet balanç, però segur que en poques setmanes escoltarem els responsables de les estacions d’esquí clamant al cel, i reclamant ajudes per poder salvar el mobles. Com ja vas passar anys enrere amb algunes estacions, que ho van tancar portes, es van fusionar, o van ser absorbides pel Govern.
La qüestió és que a mitjans de març, a les portes de Setmana Santa, el mercuri frega molts dies els 20-25 graus. Abans (fa 15 o 20 anys) recordo que el primer bany a la platja d’Altafulla el fèiem el dia de la mona. Abans, a ningú se li passava pel cap. Doncs bé, aquest cap de setmana que hem deixat enrere, ja hi havia gent remullant-se a la platja, i no feia pas fred.
Per no parlar de com estan els boscos, i això ho pot corroborà qualsevol abnegat bomber, són autèntics polvorins a punt d’esclatar!
Si en teniu l’oportunitat, seguiu bombers als Twitter (en trobareu uns quants) i ja ho veureu què comenten.
De fet, si no s’acompleix aquella frase popular: “al maig, cada dia un raig” o, en castellà, “a l’abril lluvias mil”, ens espera un estiu ben calent! I aquí cal afegir-hi la retallada del Govern en el reforç i la contractació per la campanya d’estiu dels Bombers (alguns comandaments ja la xifren en un 50% inferior) Menys avions de combat, menys hidroavions, menys helicòpters, menys personal, menys camions, menys, menys... i més focs, vet aquí la paradoxa.
A per cert, avui és Sant Josep! (- felicitats! – Gràcies).
L’any passat recordo que va ploure per Setmana Santa i enguany, almenys una setmana abans, els meteoròlegs ja auguren precipitacions. Bé, avui, de fet, havia de ploure i per la finestra veig un sol espatarrant i el mercuri a 15 graus.
Potser, per acabar de fer la guitza, plou a partir de dimarts, quan a les 6 hores i 14 minuts, hora oficial, comença la primavera astronòmica.
Ja ho veieu, tot ple de pol·len, el arbres florits, les parelles enfigades i l’hivern sense dignar-se ni a aparèixer, encara que sigui el darrer dia.
Espero que almenys en aquesta primavera no tinguem novament torrentades devastadores, tot i que en 92 dies i 18 hores, que és el que durarà la nova estació, poden passar moltes coses.
Ja sigui amb pluja o vent, el que és seguir és que a partir d’ara els dies començaran a ser cada vegada més llargs que les nits.
Els experts en això, que també n’hi ha, parlen de què s’allargaran a raó de 3 minuts al dia. Bé, tot plegat fins el 21 de juny, data del solstici d’estiu. Espero que almenys la primavera sigui la primavera i no passi el mateix que amb l’hivern.
