(Alerta, la imatge pot ferir alguna sensibilitat)Després de gairebé tres hores caminant per la serra de la Mussara on aquest diumenge hem anat a buscar bolets, no he vist cap mostra de vida animal, excepte els petits cucs que devoraven àvidament alguns del rovellons que hem trobat.
Potser és per això que m’ha sobtat molt que els primers indicis animals em vinguessin a trobar a pocs quilòmetres de casa. Ha sigut al voral de la variant de la 340, en algun punt entre la urbanització de l’Escorpí i la de la Mora, a prop de la cantera del Mèdol, en direcció a Altafulla.
A la primera passada, a certa velocitat, només he distingit un taca vermella a l’asfalt i el que semblava un animal al voral de la via; gros, de color marró. De seguida he pensat que es podria tractar d’un porc senglar. Quan he volgut reaccionar, però, ja era massa tard.
Un cop a casa he agafat la camera de fotos i he tornat fins al punt on havia vist la bèstia. Ara, més a poc a poc, he pogut parar el cotxe, i això que veieu és el que m’he trobat.
Recordo que ab
ans que s’inaugurés l’autovia alguns grups ecologistes havien criticat que el seu traçat escapçava alguns corredors biològics. També recordo perfectament que els responsables de l’obra, per part de Foment, ens van dir que s’havien habilitat zones (túnels) per on els animals que passen per aquests corredors podien creuar. En vistes del que ha passat; o les mesures no han estat suficients o la tanca longitudinal que segueix l’autovia està perforada en algun punt del traçat.
També pot ser que, en haver-hi tants exemplars de senglars (cosa que fa temps que denuncien les societats de caçadors) és estadísticament provable que, de tant en tant, algun s’escoli per un esvoranc de la tanca fins arribar a la calçada, on l’espera aquest final tràgic.
El cert és que de porc senglar sempre n’hi ha hagut a la zona. Recordo que el meu pare, també el meu avi, n’havien caçat al Mèdol i en tot el curs del riu fins al pantà de El Catllar (aquell que algun dia permetrà recuperar el cabal mínim ecològic del Gaià).
La qüestió no és tant que hi fa un porc senglar al mig de la carretera, amb el perill que això representa pels conductors, d’altra banda.
Aquest, com deia, no és el tema. L’assumpte passa per plantejar-ho des d’un altra punt de vista. Una reflexió que potser hauríem de fer com a col·lectivitat i que, en canvi, és un argument que només acostuma a estar en boca dels ecologistes.
El punt de partida seria; que hi fa una autovia al lloc per on habitualment passen els porcs senglars. Cal aquesta infrastructura allà, en aquest lloc en concret del territori? Algú s’ho ha plantejat? No hauria estat més eficient, efectiu i barat, per exemple, alliberar d’una vegada per totes el peatge de l’AP-7?
Ara, tenim tres artèries viàries que trinxen el territori: l’AP-7, la variant, i l’antiga 340. I el pitjor encara està per venir! Si el famós "by pas" tira endavant tal i com està planificat per portar l’alta velocitat fins a Tarragona, tindrem, encara, una frontera més de formigó qua esquarterarà el territori. Una nou traçat que farà desaparèixer vinyes, garrofers, pins i oliveres.. les que han vist créixer els nostres avantpassats.
Cal tot plegat? Perquè, qui agafa, al cap i a la fi, el TGV? Que jo conegui, ben poca gent, a banda de la cúria política, es clar!
L’altra dia passant per la zona del Mèdol que es va cremar a l'estiu (encara no sabem, per cert, quina en va ser la causa), vaig tenir un flash de memòria i em va venir a la ment un pensament relacionat amb el "Calçot de la Mora". Recordo que un cop a l’any els castellers d’Altafulla actuàvem en aquest restaurant. Llavors, la carretera era la que era; pràcticament un camí asfaltat. Clar que tampoc hi havia tant cotxes com ara i de l'època corrien molt menys, molt menys...
Tot mirant la muntanya cremada del Mèdol i amb el record del calçot ben viu, em va envair un deix d’amarga tristesa; de records i paisatges perduts per sempre més, com el porc senglar...
Per cert, tornant a l’ànima de quatre grapes i urpes que ens ocupa, us diré que quan hi he arribat ja no bategava, però no feia pas gaire que l’havien "pelat". Per la manera com ha quedat el cadàver diria que ha estat un camió. Primer, per l’escampall de vísceres ( i perdoneu! però les coses són com són). En segona instància, perquè si hagués estat un cotxe, hauria deixat allà mateix part del xassís, i al lloc d'autos, que diuen els Mossos, no hi havia pas cap rastre.
Aquest estiu, parlant amb el secretari de la Federació de Caça de Tarragona m’explicava que hi ha superpoblació de molts animals, com ara els conills, però també de porc 
senglar. Es veu, em deia, que l’espècie cada vegada té menys por d’acostar-se a les zones poblades; assegurava que se n’havien vist, fins i tot, a la platja de l’Arrabassada i al Bosc de la Marquesa. Al no tenir gaire menjar al bosc, no tenen més remei que buscar-se la vida, com si diguéssim!
Els caçadors, de fet, havíem proposat pal·liar el problema portant-los menjar al bosc; una mesura que des de la Generalitat (Medi Ambient) no van veure pas amb bons ulls i van tombar.
Sigui com sigui, enguany la campanya del senglar ha començat abans. I si no fos per aquesta regulació cinegètica, la situació seria encara molt més dramàtica.
El nombre de porc senglars ha crescut exponencialment els darrers anys. Alhora, cada cop hi ha més accidents de trànsit que han tingut lloc després que un senglar irrompis a la carretera. Segons les dades de Medi Ambient, però, la població de senglar està estabilitzada a les nostres comarques, això sí, amb tendència a l’alça.
Ara pensava que, excepte avui, generalment passo per la via on m’he trobat el senglar mort amb moto. Ara, vist el que he vist, hi passaré amb "mil ulls". No hem puc ni imaginar el que implicaria topar amb la moto contra un porc senglar.
Un animal que, ara ja sé del cert, em puc trobar en qualsevol moment enmig de la carretera. Precaució!
I avui acabaré amb
una llegenda grega, societat on la política era tan important com a la nostra. Segons alguns erudits, en moltes de les comèdies que s’interpretaven a l’època, apareixia la cacera com a sinònim de la política i el porc senglar representava la prepotència dels governants en contraposició a la voluntat dels ciutadans.. Quants segles han passat?
El meu avi passava a diari pel camí del Mas Vell, a prop del Mèdol. Ho feia a primera hora, a trenc d’alba i cap al vespre. Com tot pagès, treballava de sol a sol. 
Si l’avi aixequés cap, diria allò que un cop va escriure el poeta: “nosaltres, el del llavors, ja no som els mateixos”. 
